"Vaig llençar el llibre de la rierada perquè no el podia llegir. M'emocionava massa"
La gran quantitat d'aigua que va caure la nit del 25 de setembre de 1962 va afectar de forma tràgica a la nostra ciutat amb més de 700 morts. Però no només a Rubí, sinó també a gairebé tota la comarca, com és el cas de Terrassa, Sabadell o Sant Cugat del Vallès.
Anna Abat tenia 27 anys el dia de la rierada i vivia a Terrassa, on tenia una perruqueria. A ella sempre li havia agradat molt la pluja fins que va arribar aquella fatídica jornada. Abat explica que aquella nit no es va adonar del que havia passat perquè a casa seva no va entrar l'aigua i va poder dormir amb tranquil·litat. Va ser a l'endemà, dia 26 de setembre, quan va escoltar moltes històries dels veïns, de gent que havia mort o que havia perdut a algun familiar. De fet, recorda clarament i amb molt sentiment com el clavegueram de la Rambla s'anava empassant a la gent com a conseqüència de la força que duia l'aigua. I, amb llàgrimes als ulls, encara recorda com una nena que anava a la seva classe va perdre la vida malgrat que va intentar sobreviure agafant-se a un arbre. De nou, l'aigua va seguir el seu curs i se la va emportar. A més, un altre record que explica és que la família Gisbert, de Terrassa, va perdre els seus autobusos.
De la mateixa manera que han explicat altres testimonis de la rierada, l'Anna Abat narra com la gent feia cua per obtenir aliments i roba, especialment a la Rambla de Terrassa. També és conscient de la gran solidaritat que hi va haver en els dies posteriors a la rierada i també com escoltaven el programa radiofònic de Ràdio Barcelona amb el locutor Joaquin Soler Serrano.
L'Anna Abat fa 21 anys que viu a la nostra ciutat després de jubilar-se. Abans havia obert una perruqueria a Sant Cugat del Vallès. Finalment, i per entendre com va afectar la rierada de forma psicològica a molta gent, l'Anna va comprar-se un llibre sobre la rierada que va intentar llegir en diverses ocasions, però que va acabar llançant per les emocions que li provocava. A més, ara no li agrada ni l'aigua ni la paraula rierada.