"Vaig perdre els meus dos companys de pupitre de l'escola Montserrat a la rierada de 1962"
L'Antoni Surià té moltes imatges guardades a la seva retina d'aquell 25 de setembre de 1962, malgrat que només tenia 12 anys. Vivia amb la seva família a la colònia de Can Sedó i el seu pare treballava a la fàbrica que duia el mateix nom. La nit de la tragèdia no van ser conscients del que estava passant a Rubí ja que aquesta colònia estava força apartada del que era el centre de la ciutat. Va ser a l'endemà quan es van assabentar que la fàbrica s'havia inundat (hi havia un metre d'aigua) i de la desgràcia que Rubí estava vivint en aquells moments. De fet, l'Antoni explica que on actualment trobem el passeig de les Torres i era l'entrada de la fàbrica va entrar una enorme quantitat d'aigua a Can Sedó. El rubinenc recorda com si fos ahir la imatge que va contemplar al dia següent des del pont vell de la via: tot destrossat i un paisatge completament desolat. Rubí ja no era la ciutat que coneixia aquell nen.
El seu pare, com van fer molts rubinencs, va desplaçar-se cap al centre i cap a la zona de l'Escardívol per ajudar a buscar cadàvers i persones desaparegudes. Aquell dia a la tarda, el pare de l'Antoni va arribar a trobar 12 cadàvers ell sol. Segons explica, el seu pare es va obsessionar molt en trobar persones vives. Tant, que ja a la tarda, va patir un atac de nervis i, fins i tot, els veïns van haver d'impedir-li que continués buscant rubinencs entre les runes.
Però aquest no és l'únic record que l'Antoni té d'aquells terribles dies. Encara amb molta emoció, explica que ell estudiava a l'escola Montserrat i que, llavors, compartia taula amb dos alumnes de la seva edat, Sánchez i Soronelles. Doncs bé, per culpa de la rierada, els dos companys van desaparèixer. Havien anat junts a l'escola durant molts anys i l'Antoni recorda que quan va tornar a classe, no hi eren. De fet, molts dels testimonis recorden com a les seves respectives escoles i, una vegada començades les classes després de la tragèdia, faltaven molts dels seus companys, que s'havia endut l'aigua el 25 de setembre.
L'Antoni comenta com va canviar Rubí després de la rierada. Abans, tothom es coneixia i se saludava pel carrer. Després, va venir molta gent d'altres territoris de l'Estat, la ciutat es va anar reconstruint i ampliant fins arribar a la ciutat que és avui dia.