"Vam haver de sortir per la teulada de casa nostra"

Molta aigua i poca llum. És el que recorden la Lola Cantos i la Maria Gómez d'aquella nit del 25 de setembre de 1962, moment en què tenien 10 anys. Vivien a l'única casa que es conserva d'abans de la rierada a l'Escardívol, davant de la comissaria de la Policia Nacional. Les pluges van començar i eren tan fortes que les persones que habitaven aquella casa van haver d'anar pujant per l'escala fins arribar a la teulada. Després de minuts d'angoixa perquè veien com anava pujant l'aigua, van poder sortir i anar a parar al carrer Terrassa. I com que no hi havia llum, només hi podien veure quan hi havia un llampec. De fet, tant la Maria com la Lola expliquen que en aquell moment van poder observar com l'aigua s'enduia les cases. 

Va ser una nit tràgica per les seves famílies perquè l'avi de la Maria, que anava en cadira de rodes, va morir per culpa de la força de l'aigua. Pel que fa a la Lola, va perdre cinc familiars del seu pare. El seu avi, que els havia vingut a visitar des de Monistrol de Montserrat, va ser un d'ells, ja que s'havia quedat a dormir a casa d'una filla. Van trobar el seu cos quinze dies després a Sant Carles de la Ràpita. I el van identificar gràcies a una fotografia que duia i que es va publicar a un diari. 

Les dues rubinenques recorden que, mentre escapaven de l'aigua, no eren del tot conscients del que estava passant. Després d'unes hores van contemplar com l'Escardívol estava cobert d'aigua. A més, expliquen com es van quedar sense res i van haver de tornar a començar. Això sí, van ser dies de solidaritat i d'ajuda entre els veïns perquè tothom es coneixia en aquella època. Malgrat que van perdre el contacte, la Lola i la Maria van tornar a coincidir anys més tard quan van entrar a treballar a la Josa. 

Tenen un record molt clar dels dies posteriors. I més concretament de dues visites importants: la dels prínceps Joan Carles i Sofía i la del general Francisco Franco, a qui van anar a rebre perquè no hi havia més remei, amb banderes. A més, narren com després dels anys han continuat patint autèntic pànic amb les pluges i amb les tempestes. I fins i tot ara, quan veuen a la televisió episodis com aquest, encara s'esgarrifen.