"Vam recollir cadàvers per tota la carretera de Molins de Rei"
En Joan Busquets vivia al carrer Narcís Menard l'any 1962. Treballava com a representant a Barcelona i aquella nit del 25 de setembre va trigar més que altres dies a tornar a casa en tren. I és que plovia moltíssim a Barcelona i quan va trepitjar Rubí la quantitat d'aigua que es va trobar ja era enorme. Un cop va aconseguir arribar a casa seva, superant moltes dificultats ja que tot estava inundat i no hi havia llum, va haver de pujar fins el terrat, fer un forat com va poder i l'aigua va començar a sortir anant a parar al pati de Cal Carboner.
Una vegada va poder arreglar la seva situació, en Joan va formar part dels grups de voluntaris que es van dedicar a tasques de recuperació de cadàvers i de neteja. De fet, com han explicat altres testimonis, la zona de l'Escardívol era una platja. Tot el que hi havia fins aquell moment havia desaparegut. El rubinenc, juntament amb els germans de Boada i l'amo de Cal Mosques, van ser dels primers en observar la dantesca esplanada de l'Escardívol, que abans de la rierada era un barri. Ja l'endemà del temporal de pluges, van sortir els primers camions amb voluntaris com el Joan, que baixaven per la carretera de Molins de Rei recollint els cossos que l'aigua s'havia endut el dia anterior. El segon dia van arribar tant l'exèrcit com els escoltes, que es van ocupar d'aquestes tasques perquè ja hi havia perill de malalties per la descomposició dels cadàvers i ells estaven més preparats. Els portaven al cementiri municipal, on els cadàvers s'emmagatzemaven i els familiars els anaven a identificar a l'anomenada Creu dels Caiguts.
Un altre aspecte que han anat repetint els diversos testimonis de la rierada de Rubí, així com en Joan Busquets, és la solidaritat viscuda aquells dies. A banda de les donacions de menjar i roba, els ajuts econòmics també van ser molt importants. Els mitjans de comunicació van tenir un paper destacat. Per exemple, Ràdio Barcelona i el locutor Joaquin Soler Serrano van recaptar 30 milions de pessetes que van ser lliurats al governador civil de Barcelona.
Queden molts records, moltes vivències, d'aquells dies. En Joan explica dos moments claus que se li han quedat a la retina. Un és el primer cadàver que va trobar i l'altre, les poques cases que encara quedaven a l'Escardívol amb gent a les teulades absolutament desesperades que, al següent llampec que permetia veure què passava, ja no hi eren.