Hora del conte
És el millor mitjà perquè la música de les paraules agomboli els infants més petits que no n’entenen el significat, i per als qui l’entenen, és l’oportunitat d’endinsar-se en un interval de vida fora del temps i de l’espai on se sentiran segurs i del qual en sortiran diferents, encara que no en siguin conscients.
És una oportunitat perquè tots adquireixin l’hàbit d’escoltar amb atenció, mantenint el silenci.
Per això, l’hora del conte ha de tenir unes qualitats i ambient especials: de temps, d’espai adequat, de qui la fa i de com la fa.
Conta-contes: els contes s’expliquen per narradors professionals que els fan amb naturalitat i senzillesa, perquè les persones adultes que acompanyen les criatures se sentin convidades i encoratjades a repetir l’experiència a casa seva.
Adults que acompanyen els nens: cal que hi hagi cooperació i complicitat per part de les persones que acompanyen els més petits. Són els qui han de vetllar que les seves entrades i sortides no trenquin la fràgil bombolla en què s’està mentre dura la sessió. Durant l’hora del conte es van deixant unes petites estones entre narració i narració, evidents, silencioses, perquè, els qui vulguin marxar, ho facin sense molestar els qui volen continuar escoltant.
El personal de la biblioteca fa de suport i de còmplices del “conta-contes”. Vetllem perquè es mantingui l’ordre durant la sessió i, en acabar, ajudem perquè els oients s’adonin de l’espai en què es troben: una biblioteca, on cal respectar que uns altres usuaris i usuàries puguin continuar llegint, estudiant o cercant informació amb la tranquil·litat i el silenci necessaris.