Un símbol del modernisme rubinenc
Aquests elements s'aprecien a les ondulacions i els angles arrodonits de l'edifici, tant en el seu interior com a la façana exterior, així com a les coronacions de les pilastres que flanquegen l'entrada principal des del carrer Xile. Aquestes corones presenten un recobriment que aplica la tècnica del trencadís, a partir de fragments de rajoles trossejades, i que Antoni Gaudí va aplicar en moltes de les seves creacions, per exemple a la Casa Batlló o al famós Parc Güell, a Barcelona.
L'edifici, exempt i de planta rectangular, presenta un cos polièdric format per un soterrani, planta baixa, planta pis i una torre quadrangular de dos pisos amb teulada de ceràmica vidriada a quatre vertents. A més, consta d'un terrat on la torrassa o miranda s'orienta cap a una cantonada delimitada amb una baraneta d'elements prefabricats. Les finestres de la torrassa mostren uns interessants vitralls de colors que li donen un gran dinamisme. La façana de la torre, tot i que es caracteritza per una patent sobrietat, veu interromput el seu acabat lliscat i pintat per la gran quantitat de finestrals amb arcs rebaixats i balcons que es distribueixen a les quatre bandes. Les baranes de les finestres del pis superior i de les balconades mostren l'acurat treball de la forja, un element que no pot mancar en una construcció modernista d'aquesta envergadura.
 |
 |
 |
La distribució de l'interior ha estat parcialment alterada pel canvi d’ús al llarg del temps. Malgrat aquest fet, segueix un esquema senzill: les dues plantes amb paviments hidràulics es comuniquen per una escala de volta a la catalana, compostos bàsicament pel passadís longitudinal de nord a sud que va, a la planta baixa, des de la porta d'accés fins a una altra que dóna als jardins, i a la planta superior, entre dos balcons. Els passadissos centrals donen un únic accés a les diferents estances, no comunicades entre elles. Finalment, l'edifici és envoltat per una zona ajardinada que originàriament eren les vinyes que delimitaven el conjunt.
La torre segueix el model de ciutat jardí, present a d'altres edificis de la zona de la Plana de Can Bertran on s'ubica, així com a d'altres indrets de Catalunya i d’Europa. Cal apuntar que és un dels pocs edificis de la zona que conserva al seu interior les decoracions pintades pròpies de l'estil modernista, com demostra el trompée l'oeil del sostre amb motius celestials de la gran sala ubicada a la planta baixa, actualment reutilitzada com a sala d'actes. Les pintures interiors conjuguen amb alguns dels mobles de la casa que encara es conserven al Museu Municipal El Castell (MMUC), d'estil genuïnament modernista.