Història de la festa
Aquesta festa plena de disbauxa ha pogut sobreviure a les fortes pressions que hi han exercit diferents poders al llarg de la història. El Carnaval representa un període d'exaltació previ al temps de reflexió i dejuni de la Quaresma, i es caracteritza pels excessos carnals i gastronòmics; pels balls, les comparses i les rues acolorides plenes de disfresses i de màscares, per la sàtira envers els poders i l’actualitat; i per tot tipus d’inversions en els rols socials.
Aquesta és una celebració fixada pel calendari lunar i relacionada també amb el temps de Quaresma. És per aquest motiu que les seves dates són mòbils dins el calendari gregorià, que és el que seguim a gran part del món.
Al llarg dels anys, s'ha anat perfilant una seqüència temporal i de ritus al voltant del Rei Carnestoltes. Tal com entenem el Carnaval avui dia, es tracta d'un període festiu popular entre el dia conegut com a Dijous Gras o Dijous Llarder i el Dimecres de Cendra, primer dia del període de Quaresma.
A Rubí, exceptuant els temps de dictadura, sempre hem celebrat el Carnaval. La darrera prohibició es va produir en finalitzar la Guerra Civil, i el primer Carnestoltes popular que vam celebrar a la ciutat després de la mort del dictador va tenir lloc el diumenge 13 de febrer de 1977. Va ser un Carnaval infantil organitzat pels centres d’esplai (Batalla Galimany, Ramon [et al.] (1994) Rubí a l'abast. Ciències socials I. Rubí: Ajuntament de Rubí).
Tant a Rubí com a molts altres municipis de Catalunya, el Carnaval del segle XXI es caracteritza per la seva vessant participativa. És una festa amb un grau de transgressió implícit i, per tant, constitueix un exercici espontani de llibertat individual i col·lectiva. Entre totes les festes populars de Rubí, el Carnaval és una de les que gaudeix amb un major grau de participació de la ciutadania i amb una gran implicació d’entitats i col·lectius que comparteixen la vitalitat d’una tradició que transforma l’espai públic en un gran aparador d’art efímer.
