Dimecres de Cendra
Després de les celebracions i els excessos, són diverses les versions que parlen de la mort de Carnestoltes. Algunes expliquen que és culpable de tots els mals i els excessos de la comunitat que, després d’un judici públic, és condemnat. En altres fonts, es diu que emmalalteix fruït d’aquests mateixos excessos i que, malgrat els intents per curar-lo, finalment mor. Un cop mort, i per evitar el perill d’encomanar la malaltia a la població, és cremat i/o enterrat als afores de la ciutat amb vetlles, marxes i comiats solemnes.
Aquest ritu críptic es coneix també com l’enterrament o crema de la sardina, un conjunt de pràctiques i cerimònies d’origen i significat misteriós que tenen lloc el darrer dia de la festa, el Dimecres de Cendra. Es tracta d’un dels rituals de major complexitat interpretativa: en la tradició de finalitzar la festa amb berenars populars als afores de la població per acomiadar-se de Carnestoltes, hi ha qui identifica la sardina amb connotacions carnals relacionades amb el fi de la gresca i el període d’abstinència sexual que s’iniciava en el període de Quaresma.
D'acord amb la tradició, la sardina no es pot enterrar o cremar de qualsevol manera; se li fa una indumentària concreta. Amb paper o amb un tros de roba se li confecciona un vestit, un llaç o bé un llacet com a ornament. Després es penja d'una canya i es trasllada a l'indret d'enterrament o de crema. (Torné i Clemente, Meritxell (2002) L'Abans. Rubí recull gràfic 1872-1968. Editorial Efadós: El Papiol).
Sabies que...?
- A Rubí es manté la tradició de cremar la sardina el Dimecres de Cendra, una pràctica que pren elements de la crema del Carnestoltes i de la seva identificació amb aquest popular peix. Un seguici fúnebre amb famílies i entitats de cultura popular duu una sardina decorada per a l’ocasió, amb l'objectiu final de cremar-la en una gran foguera i així acomiadar el Carnaval fins a l’any vinent.
- La tradició del Dimecres de Cendra demana que la cendra de les cerimònies i rituals de crema i de comiat de Carnaval provingui de la resta de rams, palmes i palmons beneïts el diumenge de rams de l’any anterior. És per aquest motiu que és habitual dur-los i trobar-los en cerimònies religioses i en les marxes fúnebres que s’organitzen arreu del territori.
Comparteix el Carnaval!
T'animem a compartir les teves dedicatòries i rituals de comiat de Carnestoltes a les xarxes socials amb l’etiqueta #RubíComparteixCarnaval.