Història
La festa de Sant Jordi se celebra a tot el país el 23 d’abril, dia en què va morir el cavaller Jordi. El sant, que restava sota les ordres de l’emperador Dioclecià, es va negar a seguir l’ordre de perseguir els cristians, per la qual cosa va ser martiritzat i decapitat. Molt aviat el començaren a venerar com a màrtir i de seguida aparegueren històries fantàstiques lligades a la seva figura.
El culte a sant Jordi es va estendre plenament a tots els Països Catalans, durant l’edat mitjana, per bé que al segle VIII ja n’hi havia devoció. I des de l’any 1456 és el patró oficial de Catalunya.
Tot i que la festa se celebrava amb més intensitat o menys des del segle XVI, és al final del XIX, amb el moviment polític i cultural de la Renaixença, quan es va instaurar Sant Jordi com la diada patriòtica, cívica i cultural més celebrada a Barcelona i a Catalunya.
A Rubí, com a d'altres poblacions, la diada se celebra al voltant de les parades de llibres i roses. En els darrers anys, aquestes s'han concentrat sobretot a la plaça del Doctor Guardiet, centre neuràlgic de la festivitat, i a la plaça de Catalunya. Llibres i roses, però, comparteixen protagonisme amb algunes activitats culturals ja clàssiques com són les lectures populars, les hores del conte al carrer, les signatures de llibres i les audicions de sardanes; i també amb propostes més recents, com per exemple les visites al campanar de Rubí.
A la diada rubinenca, tampoc hi falta la presència de Ràdio Rubí, que sempre ofereix una programació especial des de la plaça del Doctor Guardiet.
Els orígens de la festa
Es té constància que al s. XV a Barcelona ja existia una fira de roses i clavells –les roses simbolitzaven les dones i els clavells els homes. Era una diada on les parelles promeses, els nuvis acabats de casar i els matrimonis joves acudien als voltants de la Generalitat per gaudir i mostrar amb una rosa, l’amor que es professaven
L’origen de la diada associada al llibre el situem als anys vint del segle passat, quan l’escriptor valencià Vicent Clavel i Andrés, director de l’editorial Cervantes, va proposar a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona i al Gremi d'Editors i Llibreters de fer una festa per a promoure el llibre a Catalunya. La data triada va ser el 7 d’octubre de 1927.
El 1929, durant l’Exposició Internacional de Barcelona, els llibreters van decidir d'organitzar-se i sortir al carrer a muntar paradetes per presentar novetats i fomentar la lectura. La iniciativa va tenir tant d’èxit que es va decidir canviar la data i establir com a Dia del Llibre el 23 d’abril, data que coincideix amb la mort de dos grans autors de la història de la literatura: Cervantes i Shakespeare.
Festa Nacional de Catalunya
Sant Jordi ha estat declarada Festa Nacional de Catalunya per la Generalitat, però aquest dia no és festa laboral: és feiner i lectiu per als estudiants. Per Sant Jordi, es fan recepcions oficials al Palau de la Generalitat de Catalunya. En el món educatiu es realitzen Jocs Florals, i és un dia de festa grossa i participació en què la paraula impresa i recitada té tot el protagonisme.
La diada té un caire reivindicatiu de la cultura catalana i molts balcons s'engalanen amb la senyera. A les diferents ciutats del país, el teixit associatiu aprofita per muntar parades de roses per a aconseguir alguns diners extra. Aquest dia serveix per promoure i defensar la cultura i la llengua catalanes, i per això en les diverses paradetes es poden trobar majoritàriament llibres en català. Però sobretot cal destacar l'ambient festiu que genera la diada. Es realitzen activitats a les biblioteques i concerts als carrers.
A tot Catalunya es venen llibres i roses, però és a la Rambla de Barcelona on l'esdeveniment arriba a la seva màxima expressió. És tradicional promoure la venda de llibres amb signatures dels autors i autores. També hi ha lectures de poemes o de fragments de llibres.