Paviments

Abans, els carrers només els ocupaven les persones, i els paviments que es feien estaven pensats per ser trepitjats només per vianants, però al llarg del segle XX també van ser ocupats pels vehicles. Per tant, per aquells paviments que van ser orientats perquè només hi transitessin persones, ara també hi circulen vehicles privats, vehicles pesants i motocicletes.

A finals del segle XX, aquesta tendència es comença a invertir i apareixen les primeres zones pensades per als vianants, per tal que aquests tornin a ser els usuaris preferents dels carrers. Aquesta tendència ha anat avançant i, a principis del segle XXI, ja es parla de la necessitat de desplaçar-se per les ciutats a peu, en bicicleta o en transport públic, en detriment del vehicle privat. Per aquest motiu, el paviment utilitzat a les zones amb preferència pels vianants és diferent al de la calçada per on hi circulen els vehicles. Actualment, els centres urbans i les zones per als vianants s’han convertit en àrees de confluència a l’aire lliure, les quals han permès dinamitzar l’entorn i evitar la seva degradació.

Fora de les zones per a vianants, les persones transiten per les voreres, uns espais on, sovint, també hi ha arbres. Les arrels necessiten oxigen i fan tot el possible per captar-ne, el que significa que en moltes ocasions acaben aixecant el paviment. Davant d’aquesta situació, l’Ajuntament treballa tant per la supervivència dels arbres com pel manteniment de les voreres.

Tot i que el manteniment de les voreres és responsabilitat de l’Ajuntament, el manteniment de la part de la vorera que dona accés als garatges privats, és a dir, als guals, recau en els propietaris. Així ho recull l’Ordenança Municipal sobre llicències de guals i estacionaments reservats.