Recull de vídeos en els quals pots veure animals tan peculiars com cabirols, guineus o toixons. Són bèsties que viuen a Rubí, molt a prop nostre i que no podem veure amb facilitat, però quan se senten tranquil·les surten dels seus caus i fan vida allunyades del soroll i el rebombori quotidià de la ciutat.

Hi col·laboren: @enxampatsalbosc amb els vídeos i Rafel Bosch, de Rubí d’Arrel, amb els textos.

 

Esquirol (Sciurus vulgaris)

A Catalunya durant la segona meitat de segle XX les poblacions d’esquirol van augmentar. Probablement a causa de l’abandó progressiu d’àrees conreades i de la desaparició de la ramaderia tradicional que van provocar un augment dels hàbitats forestals. A Rubí l’esquirol és abundant a les frondoses pinedes de pi blanc que trobem als torrents de Can Roig, Fondo i Can Pi de la Serra. Es tracta de l’únic mamífer diürn de la terra baixa, i en aquest sentit, és fàcil veure’n especialment de bon matí, que és quan tenen més activitat.

 

 

Cabirol (Capreolus capreolus)

És el cèrvid més petit que podem trobar a Catalunya. Malgrat que l’home l’havia arribat a extingir, és actualment una espècie en plena expansió. Inicialment, amb reintroduccions dutes a terme en el vessant francès del Pirineu, i també en altres punts de Catalunya durant els anys 70, actualment habita a gran part del nostra territori. A Rubí se’n coneix la seva presència des de finals dels anys 90, però és a partir de 2015 que augmenta la seva població gràcies a l’elevada taxa de reproducció. No obstant això, la seva alimentació que deixa poc rastre, i el seu comportament amagadís fan que sovint pasi desapercebut.

 

 

Porc senglar (Sus scrofa)

És el mamífer silvestre més gran que podem trobar a Rubí. Els anys 70 es tractava d’un animal molt feréstec i escàs. De fet, a Rubí no n’hi havia. Des d’aquell moment diversos factors van provocar que anés augmentant la seva població de Catalunya, i els anys 80 ja trobem els primers indicis de l’espècie a Rubí. Actualment la seva superpoblació supera 4 o 5 vegades els que hi hauria d’haver per evitar un desequilibri ecològic, el qual perjudica greument la biodiversitat. A més, el comportament cada vegada més atrevit vers les persones fa que ha passat a ser una espècie generadora de multitud de conflictes.

 

 

Gat domèstic (Felis catus) 

El més conegut de la família dels fèlids. Va ser utilitzat inicialment per al control de ratolins i altres animals a les cases, tot i que en l’actualitat és majoritàriament un animal de companyia. 

No obstant això, el seu comportament independent i solitari ha afavorit que n’hi hagi de semiassilvestrats, que depenen en part de l’home, i en l’extrem també de feréstecs; és a dir, que s’han independitzat del tot i viuen totalment com una espècie silvestre. Això els converteix en un depredador més al medi natural, que caça i menja petits rosegadors, però també conills, ocells, rèptils i invertebrats. D’aquí, una de les raons de la importància de les campanyes d’esterilització.

 

 

Guineu (Vulpes vulpes)

La guineu és l’únic cànid que sobreviu a Catalunya (sense comptar algun llop solitari detectat durant l’última dècada). Es tracta del carnívor més abundant a Catalunya. Els seus hàbits generalistes i la gran tolerància a la presència humana fan que ocupi tots els hàbitats, des de les platges dins l’alta muntanya. Actualment és considerada una espècie cinegètica. Al vídeo s’identifica una guineu moruna, que té gran part del pel fosc quasi negre. Aquest característica és important ja que permet individualitzar aquest exemplar.

 

 

Fagina (Martes foina)

La fagina o gorjablanc és un dels carnívors més freqüents al Vallès, tot i que passa molt desapercebuda encara que visqui a prop de l’home. 

Als inicis del segle passat, a Rubí, on a gran part del terme hi havia vinyes i altres conreus, la majoria de la gent de camp en desconeixia la presència. Tan sols caçadors experts i també els paranyers del nord-oest del terme la citaven.

Els costums estrictament nocturns, juntament amb la gran capacitat trepadora i la seva reduïda grandària, feien que quan entrava en un galliner o colomar se li atribuïssin a altres carnívors les conseqüències dels seus atacs. Ah! Només els seus excrements, normalment en forma d’interrogant, la delaten.

 

 

Toixó (Meles meles)

El toixó és un gran mustèlid de coll curt i gruixut i el musell punxegut. Robust i de peus plantígrads la seva estructura ens recorda a un ós petit. De fet, en un principi va ser classificat dins la família dels ossos. Estrictament nocturn, de dia viu dins el seu cau anomenat toixonera. Té una dieta omnívora, cosa que l’ha portat a no tenir bona premsa entre els pagesos. A Rubí sovint podem trobar les seves petjades característiques als grans torrents dels nord-oest del terme, sobretot durant el mes de març, ja que els mascles augmenten els seus desplaçament atès que és el període principal de zel.

 

 

Conill de bosc (Oryctolagus cuniculus)

Mamífer herbívor que pot arribar a ser molt abundant, gràcies a la seva elevada capacitat reproductiva, i que habitualment es refugia i reprodueix dins de caus. Quan veu o sent un depredador o intueix una amenaça (una au rapinyaire, una guineu, una persona o altres) corre aixecant la cua blanca. Aquest comportament és interpretat pels altres de la seva espècie com una alerta de perill i també corren a amagar-se.

Pot arribar a convertir-se en una plaga, especialment quan li manquen depredadors. Així, històricament ha estat introduït com espècie al·lòctona en altres continents i se l’ha considerat una espècie invasora.

 

 

Astor (Accipiter gentilis)

Rapinyaire forestal de grandària mitjana. Caça aus com el tudó, colom doméstic, gaig, tort, i altres, com també petits mamífers com són el conill de bosc i l’esquirol. D’ales curtes i amples, maniobra amb molta agilitat i rapidesa volant dins del bosc entre les branques per a sorprendre les seves preses.. Aquesta espècie acostuma a fer el niu en grans arbres de pinedes dels vessants obacs. El plomatge de l’exemplar del vídeo ens indica que es tracta d’un individu jove nascut durant la primavera de 2021. Tot i ser escàs, a Rubí representa el gran caçador diürn.

  

 

Gaig (Garrulus glandarius) 

El gaig és un ocell de la família dels còrvids (com el corb o la garsa) molt forestal. Totes les espècies d’aquesta família destaquen per la seva intel·ligència. De fet, hi ha estudis que diuen que saben comptar fins a cinc (sumar i restar).

Acostuma a viure en petits grups de pocs individus. És curiós el seu crit d’alerta solidari. Davant d’un depredador avisa els companys amb uns crits estridents, tant és així que la majoria de les altres espècies han après a interpretar correctament l’alarma i a actuar en conseqüència.

 

 

Gat domèstic (Felis catus) 

El més conegut de la família dels fèlids. Va ser utilitzat inicialment per al control de ratolins i altres animals a les cases, tot i que en l’actualitat és majoritàriament un animal de companyia. 

No obstant això, el seu comportament independent i solitari ha afavorit que n’hi hagi de semiassilvestrats, que depenen en part de l’home, i en l’extrem també de feréstecs; és a dir, que s’han independitzat del tot i viuen totalment com una espècie silvestre. Això els converteix en un depredador més al medi natural, que caça i menja petits rosegadors, però també conills, ocells, rèptils i invertebrats. D’aquí, una de les raons de la importància de les campanyes d’esterilització.

 

 

Guineu (Vulpes vulpes)

La guineu és l’únic cànid que sobreviu a Catalunya (sense comptar algun llop solitari detectat durant l’última dècada). Es tracta del carnívor més abundant a Catalunya. Els seus hàbits generalistes i la gran tolerància a la presència humana fan que ocupi tots els hàbitats, des de les platges dins l’alta muntanya. Actualment és considerada una espècie cinegètica. Al vídeo s’identifica una guineu moruna, que té gran part del pel fosc quasi negre. Aquest característica és important ja que permet individualitzar aquest exemplar.

 

 

Fagina (Martes foina)

La fagina o gorjablanc és un dels carnívors més freqüents al Vallès, tot i que passa molt desapercebuda encara que visqui a prop de l’home. 

Als inicis del segle passat, a Rubí, on a gran part del terme hi havia vinyes i altres conreus, la majoria de la gent de camp en desconeixia la presència. Tan sols caçadors experts i també els paranyers del nord-oest del terme la citaven.

Els costums estrictament nocturns, juntament amb la gran capacitat trepadora i la seva reduïda grandària, feien que quan entrava en un galliner o colomar se li atribuïssin a altres carnívors les conseqüències dels seus atacs. Ah! Només els seus excrements, normalment en forma d’interrogant, la delaten.

 

 

Parella de merla (Turdus merula)

Com es veu al vídeo, en aquesta gravació nocturna, les merles tenen força activitat just abans de fer-se clar i també a última hora del vespre. Les hores crepusculars els faciliten trobar petits invertebrats, que són la part de proteïnes necessàries en la seva dieta omnívora. I, lògicament, quan han d’alimentar una nombrosa pollicada.

Al vídeo també podem distingir la merla (femella) en primer pla, de color marró fosc lleugerament pigallada al pit, i el merlot (mascle), completament negre de plomatge amb el bec groc.

 

 

Pit-roig (Erithacus rubecula)

És més petit que un pardal, amb el bec prim i punxegut d’insectívor i el pit ataronjat, característiques que fan aquesta espècie fàcilment identificable.

El simpàtic i confiat pit-roig sovint se’ns acosta i ens segueix pels camins i corriols dels boscos frondosos. Sembla que sàpiga que tard o d’hora traurem l’entrepà i podrà aprofitar les molles que ens caiguin involuntàriament o voluntàriament.

 

 

Tudó (Columba palumbus) 

Tan freqüent com és actualment i tan rar i esquerp que eren només fa 50 anys. El tudó, que és una espècie de colom gros i forestal, s’ha convertit en un dels ocells més 

comuns del nostre entorn natural, periurbà i fins i tot urbà. Avui no és gens estrany observar-lo a les teulades o antenes dels pobles o ciutats com Rubí, segurament fruit del seu canvi de comportament cap a més tolerant amb les persones.

Fa 50 anys, però, només vivia als alzinars més densos i poc freqüentats de les muntanyes. En el cas de Rubí, en petits racons d’hàbitat format per alzines i roures d’obaga de les finques de Can Carreres o Can Barceló.

 

 

Pigot garser gros (Dendrocopos major)

Sí, pigot, no és pas un error, sinó que és com en diem al Vallès. Evidentment, també en podem dir picot, nom utilitzat a la resta de Catalunya. 

Quan trobem una espècie que en el nom científic en diem «major», ja ens podem imaginar que normalment també tindrem el «minor» i potser el «mèdium»; per tant, ja ens està informant que la parella que veiem és el més gran dels pigots garsers de la regió i, a més, que també hi ha altres espècies més petites com el pigot garser petit, o pigotet.

En aquesta espècie un altre cop el plomatge ens delata el sexe de l’animal (dimorfisme sexual). Observant els diferents vídeos, d’aquesta parella que construeix un niu a cops de bec en el tronc d’un pi blanc sec, en veurem la femella amb el capell tot negre. Per contra, el mascle llueix una taca vermella al final del capell en direcció al dors.

 

 

Gat mesquer / geneta (Genetta geneta) 

El gat mesquer és l’únic vivèrrid que viu a Europa. Va ser introduït fa molts segles, on s’ha adaptat perfectament i actualment es considera que pertany a la fauna autòctona. A Rubí la geneta passa molt desapercebuda a causa dels seus hàbits nocturns. Trepa pels arbres amb gran facilitat, i sense arribar a ser una espècie abundant, és un carnívor freqüent, tot i que gràcies a la seva oïda, olfacte, i vista molt desenvolupats sovint evita ser descoberta pels humans.