Biografia
Guerra Civil
Neus Català va néixer el 6 d'octubre de 1915 als Guiamets, a la comarca del Priorat. Es va diplomar en infermeria l'any 1937 i, al començament de la Guerra Civil, es va traslladar a Barcelona. Va organitzar les Joventuts Socialistes Unificades (JSU) del seu poble i es va afiliar al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).
L'any 1939, va travessar la frontera francesa amb 180 nens orfes de la colònia infantil Les Acàcies de Premià de Dalt, on es trobaven els anomenats «nens de Negrín», que estaven al seu càrrec com a cap sanitària. Juntament amb el seu marit, l'occità Albert Roger, va col·laborar en activitats de la Resistència en la recepció i transmissió de missatges, armes i documentació, i allotjant refugiats polítics.
La deportació
Fou denunciada i detinguda juntament amb el seu marit l’any 1943. Reclosa i maltractada a la presó de Llemotges, l'any 1944 va ser deportada a Ravensbrück, el major camp de concentració de dones del territori alemany situat a 90 km de Berlín, on va ser obligada a treballar en la indústria de l'armament. Ravensbrück era conegut com el camp de les dones perquè, entre 1939 i 1945, hi van ser registrades 132.000 dones i nens, i 1.000 noies adolescents. En aquest camp de concentració hi van acabar morint més de 92.000 persones d'una manera atroç. Allà formà part de l'anomenat «comando de les gandules», un grup de dones que boicotejava l'elaboració de les armes que es fabricaven a Holleischen, una fàbrica que depenia del camp de Flossenbürg. Gràcies al sabotatge, un munt de dones forçades a treballar en aquella fàbrica inutilitzaren uns 10 milions de bales i espatllaren nombroses màquines de fabricació d'armament.
Posteriorment, va ser traslladada a un altre camp de concentració que depenia del camp de Flossenbürg, el Kommando d'Holleischen, situat a l’antiga Txecoslovàquia. Neus Català va passar 15 mesos als "maleïts camps de la mort", com ella els anomenava. Va ser finalment alliberada per soldats de l'exèrcit aliat el maig de 1945, moment en què es va comprometre a treballar per la memòria de les persones que hi van morir.
L'exili
Després del seu alliberament, va tornar a França, on va continuar la seva lluita clandestina contra el franquisme i va redactar, juntament amb altres companyes, el primer llistat d’espanyoles deportades a Ravensbrück. També va escriure un llibre recopilatori de 50 testimonis i va aconseguir que les espanyoles tinguessin una cel·la al Museu de Ravensbrück dedicada a la seva memòria, entre d’altres fites.
En paral·lel, va continuar la seva militància en el partit Comunistes de Catalunya, Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) i la Fundació Pere Ardiaca, de la qual fou sòcia d'honor.
Va viure a Sarcelles, prop de París, i va fundar i presidir l'Amical de Ravensbrück l’any 2005, una entitat que treballa per donar a conèixer i transmetre el legat de les deportades. Després del seu exili a França, va residir durant més de dues dècades a Rubí, al barri de Les Torres. Els últims anys de la seva vida els va viure a Els Guiamets (Priorat), municipi on va néixer.
Neus Català va morir el 13 d’abril de 2019 a la residència de Els Guiamets als 103 anys.
Reconeixements
Al llarg de la seva vida ha rebut nombrosos homenatges i reconeixements. La Generalitat de Catalunya la va guardonar amb la Creu de Sant Jordi el 2005 i, posteriorment, fou escollida Catalana de l’Any 2006 per la seva tasca de defensa de la memòria de les més de 92.000 dones que van morir a Ravensbrück. L'any 2006 també va rebre el Premi l'Alternativa, que lliura Esquerra Unida i Alternativa. Als 99 anys d'edat, el 29 d'octubre de 2014 rep, per part de l'Ajuntament de Barcelona, la Medalla d’Or al Mèrit Cívic en reconeixement a la seva tasca de preservació de la memòria històrica, la lluita antifeixista i la defensa dels drets de les dones i l'any 2015 va rebre a Rubí la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya per la seva lluita per la justícia i per les llibertats democràtiques, la memòria dels deportats i deportades en els camps d'extermini nazi, i la defensa dels drets humans. Al 2019, París li va atorgar la Medalla Gran Vermell, la màxima distinció de la capital francesa, i es va crear un carrer en la seva memòria.
El seu fons personal, que consta de documents sobre la Guerra Civil, l'Alemanya nazi, la Segona Guerra Mundial a Polònia i França, documents sobre dones espanyoles i catalanes a la resistència, i també sobre els camps de concentració, està dipositat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona.