L’Ajuntament de Rubí actualitza els impostos i tributs municipals per fer front al context econòmic actual

L’Ajuntament de Rubí actualitzarà les Ordenances Fiscals per a l’exercici 2024. La proposta que el govern municipal ha presentat al ple extraordinari d’aquest dimecres ha tirat endavant de forma inicial amb els vots a favor del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). VOX, el Partit Popular (PP) i Veïns per Rubí (VR) han votat en contra de l’aprovació inicial de les ordenances, mentre que l’Alternativa d’Unitat Popular (AUP) i En Comú Podem (ECP) s’han abstingut a la votació.

Els motius d’aquesta actualització són la situació inflacionista actual, l’augment dels preus de les matèries primeres i l’elevat cost del consum energètic, especialment de l’energia elèctrica. Segons les previsions dels Serveis Econòmics de l’Ajuntament de Rubí, es preveu incrementar les despeses corrents en uns 3,9 milions d’euros, la qual cosa elevaria el pressupost municipal per a l’exercici 2024 fins als 94 milions d’euros.

Pel que fa al context econòmic en el qual s’emmarca el projecte de pressupost de l’exercici 2024, la guerra d’Ucraïna ha impactat en la inflació, provocant un increment de l’IPC, que va començar en l’exercici 2022 i que va arribar als 10 punts en el mes setembre d’aquell any. Aquesta situació ha provocat en els exercicis 2022 i 2023 una pujada de preus en les matèries primeres i en el consum d’energia elèctrica. Concretament, el consum de llum s’ha incrementat en un 36 % des del 2019. El contracte de transport urbà també s’ha vist molt afectat, situant-se aquest un 35 % més car que el l’exercici 2019. A dia d’avui, les pressions inflacionistes segueixen sent elevades, el que provoca seguir amb un increment de la despesa de béns corrents, serveis i inversions per cobrir la pujada de preus. 

Per altra banda, el Banc Central Europeu ha endurit la seva política augmentant els tipus d’interès, el que ha provocat també un increment del cost del deute per a l’Ajuntament. Pel que fa al cost financer de capítol 3, corresponent als préstecs a llarg termini, en el 2022 encara no es va reflectir l’impacte, sent aquest de 43.399,74 euros en l’última liquidació. No obstant, en l’exercici 2023 aquest impacte sí que està sent molt brusc i només en el primer trimestre ja es van reconèixer despeses per aquest concepte de 205.169,62 euros, a l’espera que aquest import es mantingui o s’incrementi en els tres trimestres restants de l’exercici.

Pel que fa a les despeses de personal (Capítol 1), els increments previstos en la Llei de Pressupostos de l’Estat, juntament amb el procés d’estabilització que s’està portant a terme actualment, han provocat que aquesta àrea de despesa també s’hagi vist fortament incrementada. Concretament, ha crescut un 12 % en aquests 3 últims anys (dades 2019-2022).

Les anteriors consideracions, juntament amb una demanda creixent de serveis provocada pel fet que els ajuntaments són les administracions més properes al ciutadà, han produït un impacte significatiu en la despesa corrent efectuada, sobretot en l’exercici 2022 i prevista per al 2023. Concretament, ha crescut un 15 % en els últims tres anys ─dades de l’últim exercici liquidat, només capítols de l’1 al 4 (2019-2022)─.

En canvi, pel que fa als ingressos corrents, l’evolució no ha seguit el mateix ritme, sent la seva tendència bastant lineal en els darrers exercicis. En la següent gràfica es pot observar l’evolució dels ingressos i despeses corrents més l’amortització de deute, i de com, en l’exercici 2022, es provoca un punt d’inflexió en la seva tendència.

En l’exercici 2022, les despeses corrents i l’amortització del deute han crescut molt més del que ho han fet els ingressos (aquests últims no han experimentat pràcticament variació respecte al 2021). Aquesta situació s’ha pogut pal·liar gràcies a l’escenari que, un any més, ha permès que els Ajuntaments amb una bona salut financera, com és el cas de Rubí, es puguin beneficiar de la flexibilització del sostre de despesa i de la lliure disposició dels superàvits. No obstant, atenent que les despeses que s’estan veient incrementades són de caràcter estructural, cal que el seu finançament per la via dels ingressos tingui la mateixa estabilitat, ja que no és convenient finançar aquests increments amb ingressos volàtils o puntuals.

Pel que fa als principals fons d’ingressos més estables i que el seu destí és el finançament de despeses corrents estructurals, durant aquests darrers exercicis no han experimentat pràcticament cap increment ni variació. Aquest fet ha provocat una tensió entre la corba de les despeses realitzades i els ingressos rebuts. En el següent gràfic es mostra l’estacionalitat dels ingressos més rellevants en aquest aspecte.

A tot això s’ha d’afegir un element important a tenir en compte: les liquidacions negatives en els ingressos de l’Estat corresponents als exercicis 2020 (-3.105.037,32 euros) i 2021 (-1.818.475,63 euros). L’impacte del retorn a l’Estat s’experimentarà principalment en els exercicis 2023 i 2024.

Durant els darrers exercicis no s’ha realitzat cap tipus d’actuació que impliqués l’increment de pressió fiscal a la ciutadania per tal de no traslladar-los l’impacte de la crisis de la COVID-19 i la Guerra d’Ucraïna. No obstant, l’escenari de tensió actual fa plantejar mesures fiscals per tal de poder seguir prestant uns serveis de qualitat al nostre municipi.

La situació financera actual obliga a una pujada d’impostos

Davant d’aquest escenari i la tensió financera que estan patint totes les corporacions locals, inclosa la de Rubí, es fa imprescindible presentar al Ple una proposta que incrementi els ingressos actuals amb la voluntat de mantenir els serveis públics de qualitat que hores d’ara s’estan oferint a la ciutadania. Així doncs, l’expedient d’Ordenances Fiscals que s’ha portat a aprovació al ple extraordinari d’aquest dimecres proposava una pujada del 12 % de l’IBI, que permetrà augmentar el conjunt del pressupost municipal en 2,4 milions d’euros aproximadament. El rebut mig al municipi de Rubí se situa en el tram baix en relació als municipis de la comarca, tal i com es pot veure en el següent gràfic.

Amb aquest augment de l’IBI, un habitatge mitjà passarà de pagar 490,74 euros a pagar-ne 549,62 euros. Representa de mitjana uns 58,88 euros més l’any. En els darrers exercicis, l’IBI a Rubí no ha patit cap tipus d’increment, ni de tipus ni de base. En canvi, sí que havia viscut una disminució en el tipus impositiu els anys 2015, 2018, 2019 i 2020.

La taxa de recollida de residus també es veurà incrementada. L’Ajuntament es veu obligat a encarir el preu del rebut de la recollida d’escombraries perquè l’actual regulació europea obliga els ajuntaments a adaptar aquesta taxa a una tarifa que permeti ajustar el cost real a la prestació del servei. En aquest sentit, la taxa de recollida de residus per a una família amb quatre residents es veurà incrementada en 38 euros l’any, passant de 115,09 euros a 152,92 euros.

Les ciutats de Rubí, Terrassa i Sabadell estan plantejant accions conjuntes de millora, en col·laboració amb el Consorci de Gestió de Residus del Vallès Occidental i el Consell Comarcal del Vallès Occidental. Una de les accions que es planteja és delegar la taxa de tractament de les fraccions resta, voluminosos i orgànica al Consell Comarcal del Vallès Occidental per tal de treballar conjuntament i reduir costos. Pel que fa a la ciutadania, a diferència de l’any passat, això es traduirà en l’enviament d’un nou impost que gestionarà aquest organisme supramunicipal.

Precisament, aquest dimecres també s'ha acordat la delegació del tractament de les fraccions orgànica, resta i voluminosos al Consell Comarcal del Vallès Occidental amb els vots favorables del PSC, ERC i ECP, els vots contraris de VOX, el PP i l’AUP i les abstencions de VR.

La resta d’impostos i taxes municipals es mantenen en relació al 2023. I alhora es mantenen les exempcions i bonificacions fiscals. Per tant, Rubí continua sent una de les ciutats amb més bonificacions i exempcions fiscals, refermant així la política de suport a la ciutadania que més ho necessita.

A banda de donar llum verda de forma inicial a les ordenances fiscals pel 2024, aquest dimecres també s’ha aprovat per unanimitat l’aportació complementària municipal a la Font del Ferro per assumir necessitats de funcionament.